DEPENDÈNCIA
La Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, com a sindicat de classe i sociopolític, davant la realitat de precarietat laboral i assistencial en què es troba el sector de la dependència, les cures en geriatria, la teleassistència i les ajudes a domicili, estem profundament sensibilitzats per la situació en què es troben les treballadores i la qualitat en l’atenció de les persones dependents.
Aquest sector a nivell de Catalunya està regulat pel VII Conveni Estatal de la Dependència i pel II Pacte d'Eficàcia Limitada per als Centres Adscrits a l'Associació Patronal Centres Soci Sanitaris Catòlics de Catalunya
Durant la legislatura que ara s’acaba organitzem juntament amb les nostres delegades i delegats una estratègia de lluita i d’accions sostingudes en el temps, amb la finalitat de posar la situació del sector en el primer pla de l’actualitat pel que fa a un dels problemes socials més importants a Catalunya i les reivindicacions polítiques i sindicals. Aquest primer objectiu l’hem aconseguit, però no hem avançat en la millora de les condicions laborals i socials de les nostres companyes i companys, pel que hem de mantenir i continuar amb la lluita, el conflicte i la reivindicació que ens porti cap a la negociació d’un conveni català de la dependència.
Les relacions laborals entre els treballadors i treballadores i les empreses estan caracteritzades per la precarietat de les condicions que la sustenten i que podem resumir en aspectes concrets com a resultat per un afany desmesurat de lucre de les empreses:
● Càrrega assistencial il·limitada per la contínua manca de personal.
● Llargues jornades de treball i/o escassos períodes de descans.
● Salaris en el límit de la pobresa.
● Nul reconeixement de la professió.
● Hem de fer front als incompliments empresarials de la normativa laboral, situació que complica l’acció sindical de les delegades i delegats del sector.
● Sector més feminitzat de la nostra organització, més sensible a la precarització i a la discriminació laboral.
● Pressió psicosocial sobre les treballadores com a mètode, incompliments contractuals i convencionals, sota l’amenaça constant de pèrdua d’ocupació.
Les dificultats en la negociació col·lectiva són una realitat constatable, en aquest cas, aguditzades perquè compartim un àmbit convencional estatal que estableix condicions, possiblement, suficients per a algunes comunitats, però insuficient per a qui treballa i viu a Catalunya, i molt allunyades de les nostres necessitats de primer ordre.
Un dels majors inconvenients amb què ens trobem per atreure la negociació col·lectiva a Catalunya és el compromís nul per part d’altres forces sindicals consolidades en aquest sector, insensibles als problemes de la classe treballadora en aquest àmbit.
Els insuficients recursos públics que l’Administració dedica a aquesta activitat, adjudicant contractes de gestió i explotació del patrimoni públic a empreses privades, estan determinats per un criteri principalment economista. La Conselleria contracta els recursos públics amb empreses, grups d’empreses i corporacions, algunes de les quals tenen la seu social fora de Catalunya. La principal finalitat d’aquestes empreses és lucrativa, per la qual cosa gran part de les condicions de tipus assistencial o social dels concursos i licitacions s’incompleixen o disfressen, cosa que entenem com un abandonament de les funcions de l’Administració i els seus instruments com a garants del patrimoni públic.
La qualitat assistencial, que ha de garantir la dignitat en l’última etapa vital i personal de tot ésser humà, recau sobre les treballadores i treballadors, especialment sensibles a la cura de les persones. En aquest sentit, considerem absolutament necessari un canvi radical del model actual per un altre que valori en la seva justa mesura els treballadors i treballadores i la nostra gent gran.
L'emergència sanitària actual, ha destapat la precarietat laboral que pateix el sector de la dependència, fent visible les mancances que venim denunciant des de fa anys. Tot així els agents interpel·lats són reticents a les nostres reivindicacions i creiem necessari la creació d’un Institut Català de la Dependència per tal de desapoderar l’imperi mercantil què moltes empreses privades tenen monopolitzat.
L’objectiu, doncs, continua sent la negociació d’un conveni col·lectiu de la dependència a Catalunya, com l’eina principal per millorar les condicions de treball en tots els seus continguts i propiciar un canvi de model que desenvolupi polítiques socials i públiques que dignifiquin el nostre treball i la nostra vellesa, que ens equiparin amb els països del nostre entorn. Per això és imprescindible la solidaritat i el compromís del conjunt de la nostra Federació i de la CONC.
