L'enriquiment dels gestors
es paga amb precarietat i serveis deficients... collaven tant com podien amb el
personal i els serveis. No cobrien baixes, no cobrien vacances..." Tot
pagat amb recursos públics, és clar”.
La Generalitat no es
preocupava gaire pel destí d’uns diners que teòricament havien de servir per
protegir els col·lectius més vulnerables. Ningú s’assegurava que els serveis es
realitzessin correctament. "Ningú fiscalitza res! L’administració posa les
condicions, però no hi ha ningú que digui: ‘escolti, vostè no està fent la
feina per la qual li paguem’".
"Aquests són pitjors
que els de la corbata, perquè a sobre es disfressen de bona gent"... cansat
de cobdícia i es trobava amb això.
Els seus companys de feina
preferien mirar cap a una altra banda. "Ui, vigila, a veure si ens faran
fora!", li deien. es desesperava: "us queixeu tot el dia que el país
és una merda, però us roben davant dels morros i no dieu res? Però bé, entens
la situació de cadascú: un que té fills, l’altre que no sé què"
El cas es excepcional o altres entitats funcionen de la mateixa manera? "És un tema molt delicat, perquè se suposa que aquests són ‘els bons’, els que s’ocupen dels més vulnerables: les persones grans..."
____________________________________________________________________________
El
enriquecimiento de los gestores se paga con precariedad y servicios deficientes...
apretaban tanto como podían con el personal y los servicios. No cubrían bajas,
no cubrían vacaciones... "Todo pagado con recursos públicos, claro".
La
Generalitat no se preocupaba mucho por el destino de un dinero que teóricamente
debían servir para proteger los colectivos más vulnerables. Nadie se aseguraba
que los servicios se realizaran correctamente. "¡Nadie fiscaliza nada! La
administración pone las condiciones, pero no hay nadie que diga: “oiga, usted
no está haciendo el trabajo por la que le pagamos".
"Estos
son peores que los de la corbata, porque encima se disfrazan de buena
gente" ... cansado de codicia y se encontraba con ello.
Sus
compañeros de trabajo preferían mirar hacia otro lado. "Uy, vigila, a ver
si nos van a echar!", Le decían. se desesperaba: "se quejan todo el
día que el país es una mierda, pero ¿Os roban ante los morros y no decís nada?
Pero bueno, entiendes la situación de cada uno: uno que tiene hijos, el otro
que no sé qué"
¿El caso es excepcional u otras entidades funcionan de la misma manera? "Es un tema muy delicado, porque se supone que estos son 'los buenos', los que se ocupan de los más vulnerables: las personas mayores...".
No hay comentarios:
Publicar un comentario